ICV: Temporada turística: res de nou sota el sol
“No hi ha vent favorable per a aquells que no saben cap a on van”
Stephen Hawking, el cèlebre físic, va dir una vegada, en relació amb la força de l’activitat turística que “la millor prova de que la navegació en el temps no és possible, és el fet de que no hem estat envaïts per masses enormes de turistes provinents del futur”. La realitat, sense ser tan agosarada, és molt tossuda: el turisme mundial creix cada any per sobre del 5%. Això ens pot donar una idea de l’enorme potencial de l’activitat i de la gran diversitat de tipus de turistes.
A Calella, a manca de tancar les xifres absolutes de la temporada ja podem donar per segura la baixada de l’ocupació hotelera per sobre del 6%. Per molt que alguns intentin centrar el problema en aquesta dada, per a nosaltres, l’ocupació és una dada mes a tenir en consideració però no és l’única: la qualitat de vida dels treballadors, la convivència dels turistes i els calellencs, la rendibilitat dels hotels i de les activitats relacionades (sobre tot, el Comerç), les contaminacions inherents, la qualitat de la nostra oferta, etc.
Reduir el problema a la disminució de visitants i explicar-ho com a signe de l’esperada recuperació d’altres destinacions a les quals prèviament havíem “robat” turistes, potser allibera de responsabilitats a alguns dels actors (hotelers, operadors, Equip de Govern Municipal, per exemple) sempre disposats a donar excuses davant la seva tradicional manca de projecte però, per a nosaltres, aquesta actitud tan poc realista i tan inútil és des·de fa temps, inadmissible.
Assistir any rere any a la avorrida repetició d’activitats purament extractives organitzades a costos baixíssims per operadors, a la manca d’oferta d’experiències atractives, a l’absurda infrautilització de les nostres platges (crida l’atenció com, quan tenim 14.000 turistes allotjats, la Platja de Garbí té una ocupació tan baixa) i a l’escàs atractiu del nostre espai urbà, ens ensenya que la sort no es pot emmagatzemar i que l’antic esplendor turístic ha quedat reduït per la nostra incapacitat d’evolucionar a un conjunt desordenat de records abandonats en el Museu del Turisme i pel suïcidi quotidià de la resignació.
Tots els experts saben que el Turisme és una de les activitats econòmiques que mes creixeran en les pròximes dècades: no ens haurem de preocupar per la manca de clients potencials però, per contra, tindrem mes destinacions competidores. Decidir els recursos que volem destinar a millorar el nostre producte, aconseguir la tecnologia necessària per fer-ho, triar el tipus de client que ens interessa i fidelitzar-ho amb la màxima creativitat possible i fer de la ciutat un escenari atractiu, és responsabilitat exclusivament nostra i requereix d’un lideratge des·de l’Alcaldia que, fins ara, ha brillat per la seva absència.