ERC: Som canvi, som compromís, som Republicanes!

Amb aquesta idea bàsica ens vam presentar a les passades eleccions municipals.

Fruit del suport ciutadà hem estat escollits quatre regidors/es pel grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Entenem la política com a una eina de transformació social on la justícia, l’honestedat i el respecte a les llibertats polítiques i socials són irrenunciables.

Recollim el testimoni de la Cristina, regidora i portaveu d’ERC entre el 2011-2019, de l’Àngel, regidor per ERC entre el 20011-2019 i d’en Xavier, regidor per ERC entre el 2015-2019.

Tenim vocació de servei públic i no renunciem en cap cas a treballar incansablement pel canvi sigui quin sigui el nostre lloc en el consistori.

Ens hi acompanyeu?

L’hora de la política

Vivim moments d’intensitat política; els mitjans publiquen diàriament notícies diverses sobre l’actualitat política dels municipis i del país. No obstant, vivim també moments de cansament: hem gairebé enllaçat diversos processos electorals en pocs mesos. El darrer capítol, el de les eleccions de més proximitat on hem decidit  la configuració del consistori que liderarà la ciutat durant els propers quatre anys.

El poble mana; i així ha de ser.

I,  a la nostra ciutat, la ciutadania s’ha expressat a les urnes i ha decidit configurar  un consistori molt divers on tots i totes hem de tenir prou capacitat per negociar amb l’objectiu d’arribar a acords que, per naturalesa, han de contenir una part de cadascú i on cadascú ha de ser capaç de cedir sabent que les veritats i les majories absolutes queden lluny d’aquest temps que, per sort , ens ha tocat de viure. 

I, després del judici?

Hem viscut un vergonyós judici al Tribunal Suprem retransmès en directe per televisió

Hem sentit indignació màxima, orgull per la dignitat col·lectiva, empatia per als presos/es i les famílies i màxim respecte per la feina dels advocats i advocades davant d’un jutge , fiscals i acusació de la ultradreta escenificant  un judici-farsa amb una sentència prèviament escrita.

Venim d’un exercici de desobediència civil no violenta on institucions, govern, entitats i ciutadans/es hem avançat a pas de gegant per fer efectiva la República convençuts de la nostra capacitat per construir alternatives polítiques fora del marc mental repressor de l’ESTAT; incapaç d’oferir una resposta a un conflicte polític sostingut en el temps.

Presó i exili, dues cares de la mateixa moneda, ens colpeixen.

Alhora, però, ens mantenen dempeus mentre ens recorden que ja no hi ha marxa enrere.

Aquests dies hem parlat i debatut sobre pactes locals, a les diputacions, als consells comarcals.

Hem parlat d’acords i desacords, de picabaralles, de legitimitat.

S’acosta la sentència.

I s’acosta un moment dur que ens hauria de fer replantejar escenaris i estratègies.

Entre diàleg, acord, llibertat o imposició política no hi haurà (o hi hauria d’haver) tria possible.