Calella en Comú: Que la força us acompanyi!
L’any 2019 està a punt d’acabar i des de Calella en Comú fem balanç de tot el que ha passat.
Ha estat un any sens dubte protagonitzat per l’acollida dels joves menors allotjats a l’hotel Marisol. Avui, mirem enrere amb enyorança i amb la incertesa de no saber què serà de les seves vides.
Els joves van arribar a Calella a finals de maig en una situació d’emergència i provisionalitat que es va allargar fins a finals d’octubre.
Agraïm especialment la comprensió dels veïns de la zona i la bona disposició, malgrat els incidents, de la comunitat gitana de Calella per tenir una bona convivència.
Queden moltes preguntes sense resposta i moltes iniciatives que no es van poder fer realitat. Més enllà dels problemes i les polèmiques creades, està clar que la seva presència no ens ha deixat indiferents.
Tots els infants i tots els joves tenen dret a una vida digna, a una casa, a uns aliments i a unes condicions favorables per poder trobar el camí cap a la vida adulta i professional. Malauradament hi ha una bona part dels joves calellencs que també tenen dificultats per integrar-se al món laboral. Per tant, calen respostes que puguin beneficiar a tothom, com per exemple la creació d’escoles-taller o les cases d'oficis.
A través d’aquesta experiència d’acollida, hem vist com de dur ha de ser trobar-se sol, sense la família, sense recursos i amb poques perspectives de futur.
A Calella alguns d’aquest joves han trobat el seu camí i han fet arrels o, si més no, han establert vincles emocionals amb la ciutat, amb l’entorn i amb molts dels seus habitants. Agraïm l’esforç integrador de Calella Acull i les estones que han passat amb els nois, i també la feina feta pels Amics del Parc Dalmau. Alguns joves han pogut gaudir de l’experiència de tenir cura del parc, activitat que de ben segur els haurà servit per trobar motivacions i raons per lluitar i tirar endavant.
Sabem que Calella seguirà sent ciutat acollidora. S’ha posat en marxa un pla per seguir acollint alguns d’aquests joves que, tot i que compliran la majoria d’edat, podran quedar-se a Calella a forjar-se un futur. Quin serà aquest futur? On viuran? Podran integrar-se plenament? Sabrem des de Calella ajudar-los en aquest camí cap a la seguretat, cap a l’aprenentatge d’un ofici, cap a la cerca de feina?
I la pregunta més important: Sabem que l’arribada de joves menors no acompanyats no s’aturarà. Llavors, què passarà si d’aquí a sis mesos o un any tornem a acollir joves migrats a Calella? Estarem més preparats? Tindrem més recursos? Treballarem en un pla d’integració i acolliment a partir de tota l’experiència del que hem viscut aquest any?