PSC: Gràcies valents i valentes!
És del tot indispensable recordar les víctimes de la Covid-19 i traslladar el suport a la gent que ha lluitat i encara està lluitant contra la malaltia per superar-la. Un reconeixement a l’esforç dels sanitaris i de tota classe de serveis a nivell de l’Estat, i molt especialment a la nostra ciutat durant el confinament: a totes les persones de les nostres brigades municipals, policia, metges, infermers i serveis en general valgui el nostre agraïment i reconeixement.
Dit això, ens veiem immersos en un malestar polític per tot aquest procés en què han prevalgut els interessos partidistes a la salut, entorpint ordres de desenvolupament pel sol fet de l’origen de qui els manava en moments d’una gravetat d’infeccions i defuncions que fan més greu els fets i que la història esperem posi a cadascú al seu lloc.
Com diu el nostre ministre de Sanitat, Salvador Illa, les travesses els dilluns tots les encerten.
Una cosa ha quedat palesa, i és que el desmantellament de la sanitat abans amb privatitzacions i després, en moments de la crisi, era la pitjor aposta i que hem pagat amb un monumental fora de joc.
Creiem que de la lliçó d’aquesta pandèmia han sobresortit dues coses: la unitat d’acció i la humilitat. La unitat ens ha demostrat que salva vides, salva llocs de treball i empreses; i la segona, ens ha fet trobar la humilitat pel fet d’enfrontar-nos amb una cosa desconeguda i que la anàvem descobrint dia a dia, i això feia modificar el pla d’acció. És per això que fer càbales de qui millor ho faria és sinònim de viure fora de la realitat quan el que es pretenia era aturar els contagis i les morts.
Creiem plenament en el nostre poble amb l’esperança del futur, però també demanem estar atents i no abaixar la guàrdia amb aquesta “nova normalitat” amb les prevencions que dictin els entesos, i esperar que ens arribi una vacuna que ens lliuri d’aquest maleït virus. Però cal també fer una reflexió sobre com una cosa invisible pot enderrocar un status com la nostra societat que la creiem invencible. Cal, doncs, tocar de peus a terra i fer una cura per refer allò que mai havíem de perdre: la humilitat.